Tots diferents tots iguals
Angustia. Resentiment. Rebuge. Desori. El moment en que un pare rep el diagnòstic de discapaçitat del seu fill es planteja una profunda crisis personal i familiar. Després del colp, ve la recomposició i el treball d’eixa família per a seguir avant en una realitat que no era la somiada. I, diuen els especialistes i els propis protagonistes, que se conseguix.
Encara que falta un llarc camí, les mostres d’integració dels discapaçitats en l’àmbit educatiu i laboral son moltes. Pero en les seues famílies, un tema seguix sent tabú: que passarà en el futur. El futur es, sense eufemismes, quan muiguen els pares i el fill se convertixca en un adult en nous desijos i necessitats.
La construcció de futur es un concepte que se començà a difondre fa poc en els últims anys. Professionals que treballen en estes persones acorden que esta planificacio es imprescindible, i que redunda tant en beneficis per al fill malalt com per als
seus pares i germans.
3 de Decembre dia mundial de les persones dscapaçitades.