Tots diferents tots iguals

Angustia. Resentiment. Rebuge. Desori. El moment en que un pare rep el diagnòstic de discapaçitat del seu fill es planteja una profunda crisis personal i familiar. Després del colp, ve la recomposició i el treball d’eixa família per a seguir avant en una realitat que no era la somiada. I, diuen els especialistes i els propis protagonistes, que se conseguix.

Encara que falta un llarc camí, les mostres d’integració dels discapaçitats en l’àmbit educatiu i laboral son moltes. Pero en les seues famílies, un tema seguix sent tabú: que passarà en el futur. El futur es, sense eufemismes, quan muiguen els pares i el fill se convertixca en un adult en nous desijos i necessitats.

La construcció de futur es un concepte que se començà a difondre fa poc  en els últims anys. Professionals que treballen en estes persones acorden que esta planificacio  es imprescindible, i que redunda tant en beneficis per al fill malalt com per als

seus pares i germans.

3 de Decembre dia mundial de les persones dscapaçitades.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *