Els quatre pilars del nacionalisme.

13173870_1030127110415553_8369503450315778952_n

EL nacionalisme valencia pot dividir-se en quatre elements bàsics que serien: Símbols, cultura, llengua i territori.

Símbols: El nacionalisme que es necessita ha de ser ferm defensor dels símbols valencians. Estos no es reduïxen a bandera, himne i escuts. Va més allà. El simbolisme d’una nacionalitat com la nostra deuria de ser just en aquelles coses, objectes, idees, sentiments, institucions o persones que son símbols de la pàtria valenciana, i posar-los en el lloc que els correspon. Això es pot fer per mig de noms de carrers i avingudes, places, per mig de monuments, dies festius dedicats a alguna cosa, educació de la simbologia valenciana en la societat, respecte i promoció dels símbols nacionals valencians i dels locals, etc. I per supost una recuperació de la simbologia valenciana en detriment d’atres simbologies que no son pròpies.

Este punt que pareix una badoqueria no és atra cosa que la representació visual d’una nació. Totes les nacions del món tenen els seus símbols nacionals. Quan els amaguen, els canvien, o s’enganya defenent només aquells que son bàsics sense entrar en tots els atres per tal de buscar un fet regional, s’entra en una voràgine antivalenciana.

Cultura: La cultura és una idea molt indefinida donat que és cultura totes aquelles formes i expressions d’una determinada societat, en el nostre cas, totes aquelles formes i expressions de la societat valenciana. Un partit polític no ha de fer cultura, per ad això ya han d’existir i funcionar les associacions, grups, i persones que es dediquen a la cultura. Pero un partit polític com a ferramenta social si que ha d’actuar sobre la cultura de manera que siga positiva i correcta. I per tant, en el nostre cas, ha d’actuar de tres maneres:

1.- Recuperació i promoció de tots elements culturals valencians.
2.- Difusió interior de la cultura valenciana entre els valencians.
3.- Exportació a l’exterior de la cultura valenciana com a part de la cultura universal.

Este punt correspon a lo que fa qualsevol nació del món. Una identificació cultural òptima és motiu d’orgull en formar part d’una nació.

La política cultural valenciana no és ni de llunt lo que ací s’explica, inclús atres “comunitats autònomes” tenen més i millor política cultural que els valencians.

Llengua: I les llengües dels valencians son dos, el castellà per a determinades comarques i el valencià per a la resta de la nació. La política llingüística ha de ser en acort en la gent que la parla, per tant, un partit polític valencianiste dedicaria els seus esforços en dos direccions. La normativisació i la normalisació.

S’ha de crear una política llingüística que favorixca una normativisació correcta de la llengua pròpia dels valencians i per supost, fer que la llengua valenciana siga d’us normal entre la societat.

Les polítiques llingüístiques actuals no van en eixa direcció. Normativament no reconeixen l’independència del valencià i per tant no és una normativa correcta. En quant a la normalisació, estem molt llunt de ser una societat bilingüe.

Territori: Tindre Valéncia com a marc nacional pot canviar molt o totalment la manera de fer política. El territori és la base física a on s’ha d’aplicar la nostra política. Sense territori no tindríem nació, i és un dels elements més importants per tal de cohesionar un poble.

Una idea de Robert Albert , una de tantes tertulies que van tindre alla pel 2008.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *